Públic

Les pràctiques en aquest centre han estat una experiència molt enriquidora tant a nivell professional com personal. M’han permès posar en joc moltes habilitats, enfrontar-me a límits personals i descobrir aspectes nous de mi mateixa que han contribuït al meu creixement com a futura psicopedagoga i també com a persona. Aquest procés ha estat un aprenentatge constant, no només en la relació amb els infants sinó també en la meva manera de gestionar situacions, planificar intervencions i reflexionar sobre els resultats obtinguts. Estic profundament agraïda tant a la directora del centre com a tots els i les professionals amb els quals he pogut treballar i compartir coneixements. M’han donat una gran oportunitat i m’han ajudat a comprendre la importància de l’ètica professional i a descobrir les competències clau que un psicopedagog ha de demostrar per oferir un suport integral i respectuós.

Vaig començar les pràctiques amb molta il·lusió i ganes d’aprendre i les he finalitzat amb encara més il·lusió i amb les mateixes ganes de continuar formant-me. Tot i que en aquest portafoli he exposat un dels casos més senzills, ja que la nena es va mostrar molt col·laboradora i motivada, i els resultats han estat molt positius, no tots els casos han estat així.

Al llarg de les pràctiques, m’he enfrontat a moments de molta inseguretat i frustració. Durant les primeres sessions, tenia molts dubtes i no tenia clar si les intervencions estarien a l’alçada. Aquesta inseguretat estava relacionada amb la manca d’experiència pràctica i amb la responsabilitat d’oferir una ajuda eficaç i personalitzada. Sentia que em faltaven recursos i anys d’experiència. Poc a poc, vaig anar guanyant confiança, sobretot perquè sentia el suport de les psicòlogues i psicopedagogues del centre, que em guiaven i orientaven. El treball en equip i el treball interdisciplinari són essencials en aquesta feina.

En molts moments, he experimentat frustració quan no aconseguia veure resultats immediats o l’evolució esperada. Però els professionals del centre em van ajudar a entendre que el progrés en psicopedagogia sovint és gradual i que cal tenir paciència i confiar en el procés. D’altra banda, amb alguns infants m’ha costat establir un vincle o motivar-los. Depenent del dia, les sessions funcionaven o no funcionaven, i em costava discernir quina part era responsabilitat meva, de les activitats que oferia, i quina depenia de l’actitud dels infants.

Al llarg de les diferents sessions, he descobert que tinc una bona capacitat per fer escolta activa i comprendre tant els infants com les famílies, tot i que crec que el fet de ser mestra hi ha contribuït.

Les pràctiques també m’han permès posar en pràctica la meva capacitat per crear i adaptar activitats a les necessitats específiques de cada infant. La creativitat és una eina fonamental per dissenyar sessions atractives i significatives, encara que no sempre és fàcil. Considero que la capacitat de reflexió és molt important, ja que permet ajustar i modificar les activitats per tal de millorar la intervenció.

Com a psicopedagoga, trobo que també és fonamental l’acompanyament emocional i la motivació. És clau treballar la confiança i l’autoestima dels infants, així com saber acompanyar les famílies, que sovint no saben com ajudar els seus fills i filles. Aquesta competència està estretament relacionada amb l’ètica professional, ja que implica respectar els ritmes i emocions de cada infant, garantint un acompanyament respectuós i empàtic. He procurat sempre prioritzar el benestar emocional dels infants, assegurant-me que se sentissin valorats i recolzats en el seu procés d’aprenentatge.

Pel que fa a l’ètica, he mantingut una actitud professional pel que fa a la informació dels infants i les seves famílies, respectant en tot moment la confidencialitat.

Per acabar, he après que l’efectivitat d’una intervenció no només depèn de les tècniques aplicades o d’una bona planificació, sinó també de la capacitat de connectar amb els infants, motivar-los, reflexionar sobre les accions dutes a terme i treballar de manera col·legiada i en col·laboració amb tots els agents implicats.

A més, he pogut comprovar que les competències i habilitats personals, així com l’ètica professional, són essencials per oferir un suport de qualitat i per contribuir al desenvolupament integral i holístic dels infants. En definitiva, en aquestes pràctiques he constatat la importància que té la psicopedagogia com a eina per transformar dificultats en oportunitats i per potenciar el potencial dels infants.